Bibliografia

Aquí podeu consultar bibliografia relacionada amb horticultura

Publicado en Adreces d'interès | Deja un comentario

Cinquena sessió

Associació i rotació de cultius

Per afavorir al diversitat, una de les tècniques que es poden fer servir són les associacions i rotacions de cultius.

Les rotacions de cultius consisteix en no plantar dos vegades seguides un cultiu en el mateix lloc. Per tant quan finalitzi el cicle d’un cultiu, el següent serà un altre de diferent, per triar quin pot ser el següent hi ha diversos aspectes que es poden tenir en compte: la família botànica a la que pertany la planta, si necessita molts nutrients o pocs, quina part de la planta és la que utilitzem, com és el seu creixement d’arrels i més coses.

Per fer-ho fàcil (el que també ens permetrà portar una planificació d’ocupació de l’espai) podem seguir el següent esquema que està basat en diversos factors i que proposa fer una aportació de compost abans de cultius de fruit, una aportació una més reduïda abans dels cultius de fulles i arrels, i sembrar lleguminoses perquè enriqueixin la terra abans de tornar a plantar plantes que necessitin més nutrients.

Rotació

Les associacions de cultius consisteixen en realitzar policultius, plantant plantes de diverses espècies al mateix moment. A més de potenciar la diversitat i prevenir possibles plagues, aquesta tècnica permet incrementar exponencialment el rendiment que podem obtenir, segons la informació i la imaginació que utilitzem al portar a la pràctica les associacions. Tradicionalment aquesta tècnica consistia en plantar diversos cultius per files o zones. Però en un hort biointensiu, podem aplicar els principis de solapar l’espai i el temps per aconseguir incrementar el rendiment. M’explico: s’entén per solapar l’espai, plantar dos o més cultius en el mateix lloc i solapar el temps seria cultivar conjuntament dos cultius amb diferent velocitat de creixement o iniciar un cultiu quan l’anterior encara no ha finalitzat el seu cicle. Alguns exemples de solapar el temps seria sembrar conjuntament pastanagues i ravenets ja que aquests últims tenen un creixement ràpid i els collirem abans de que molestin les pastanagues (amb aquesta senzilla associació per solapament haurem collit ravenets i pastanagues o abans nomes tebiem pastanagues). Respecte el solapament de l’espai, l’exemple més clar (que prové de les zones originàries del blat de moro on sempre l’han estat utilitzant) consisteix en sembrar blat de moro i quan aquest ja fa un pam d’alçada, sembrar mongeta de mata alta al peu del primer així a més de que t’estalvies de posar un tutor ja que creixerà pel blat de moro, també aportarà nitrogen que el blat de moro aprofitarà encantat, però la associació no acaba aquí ja que també podem plantar carabasseres perquè mantinguin el terra protegit. D’aquesta manera a més d’incrementar el rendiment, en l’hipotètic cas que per efecte d’algun insecte perdéssim un dels cultius, no perdrem totalment la producció ja que encara hi haurà els altres dos.

Solapament del temps:

Raves i pastanagues; col i enciam; alberginiera i enciam; espàrrecs i ceba tendra, mongeta, enciam…

Solapament de l’espai:

Tomateres i alfàbrega; blat de moro, carabasseres i mongetes…

Tant a l’hora de realitzar associacions com rotacions, és bona idea mirar si les plantes que hem decidit plantar són compatibles i s’ajuden mútuament. Mirau la taula 2 de la pàgina 25 del manual del mètode biointensiu a la pràctica el millor es ser prou observador per treure les teves conclusions de compatibilitat ja que cada autor diu la seva.

Per potenciar la diversitat també s’han d’introduir plantes auxiliars a les vores de la parcel·la i llocs estratègics. Un dels objectius d’aquestes plantes és oferir aliment i refugi a la fauna auxiliar ja que són els que ens ajudaran a controlar els insectes que mengen plantes per evitar que puguin arribar a ser una plaga. Per això hem de procurar que la floració sigui escalonada per oferir aliment a aquests insectes durant tot l’any. Una altre funció que tenen les plantes auxiliars, és que poden ser una font de matèria prima per elaborar preparats insecticides insectifugs o fortificants per les plantes. Algunes d’aquestes plantes interessants poden ser:

La horticultura biointensiva permet cultivar en 4D. Perquè no ens limitem a cultivar una superfície (dos dimensions), ja que podem ocupar l’espai en alçada (tres dimensions) ja sigui per sobre com per sota de la superfície del sòl i també “cultivem temps” (quarta dimensió) ja que no necessitem esperar que acabi un cultiu per cultivar el següent. D’alguna manera podríem dir que tenim una màquina del temps i tot això gràcies a treballar a favor de la natura i no en contra.

Nota de l’autor:

Espero que tots els assistents al curs hagin gaudit i après molt. Però com deia un del meus mentors “no us creiem el que us explico, proveu-ho”.

Publicado en Recursos | Deja un comentario

Quarta sessió

Control de plagues i males herbes

Quan ens dediquem a cuidar un cultiu, sempre tenim la preocupació de com ho podem fer per conviure amb els altres éssers vius que també es volen alimentar de les mateixes plantes que nosaltres. Per això avui hem començat parlant de la teoria de la Trofobiosis que es pot resumir dient que les plantes són atacades perquè ofereixen aliment (sucres i aminoàcids lliures) als éssers que es volen alimentar d’elles i que si estan saludables al tenir el seu procés metabòlic més eficient no ofereixen aquest aliment als “paràsits” i simplement aquest no es manifesten com a plaga. Si les plantes estan estressades per diferents factors (falta de micro elements, excés o falta d’aigua, excés de nitrògen, us d’agrotòxics…) i especialment si aquest factors es donen en moments que la planta és més vulnerable (germinació, floració…) tindran un desequilibri intern fet que provocarà que hi hagi els sucres i aminoàcids lliures que molts insectes estan esperant ansiosos i al tenir més aliment canviaran de comportament i per convertint-se en plaga, per això hem de cultivar plantes sanes!!!

I tot això perquè A la natura el que no està prefecte, és reciclat!!!!

Per això hem de crear un agroecosistema saludable i divers i cultivar plantes saludables i en cas de que aparegui algun problema seguir una jerarquia d’intervenció:

Protocol

No fer res, observar: moltes vegades si tenim una mica de paciència els problemes es resolen sols, especialment si l’ecosistema i les plantes estan saludables.

Enfortir la planta: en el cas que sigui necessària alguna intervenció aquesta en primer lloc ha d’anar encaminada a enfortir la planta perquè pugui defensar-se per si mateixa, per això podem utilitzar biofertilitzants o preparats de plantes.

Intervenció física: en cas de que sigui factible, com a mètode de control que afecta els símptomes i no la causa podem eliminar la plaga manualment o amb altres mètodes físics pensat sempre que s’haurà d’actuar en la causa del problema o aquest es tornarà a donar.

Intervenció química biològica: si arribem a aquest nivell, buscarem solucions que no tinguin efectes secundaris per les persones, el medi, ni l’ecosistema que estem creant.

Preparats

Respecte a les plantes autòctones o espontànies (les molt mal anomenades “males herbes”) simplement realitzant una gestió intel·ligent deixen de ser un problema. Les múltiples funcions que tenen com capturar CO2 o Crear matèria orgànica fa que sigui il·lògic anomenar-les “males herbes” i sabent que aquestes per créixer necessiten |espai|sol|nutrients|aigua|, podem jugar amb aquest paràmetres perquè no “competeixin” amb els nostres cultius. La competició per l’espai deixa de ser un problema al treballar amb el sistema de bancal profund on crees una rasa de terra fèrtil on hi ha espai pel creixement de les arrels de tot tipus de plantes sense competència i al plantant densament és el nostre cultiu que competeix amb les males herbes i no al revés, el sol el podem eliminar amb mulching per evitar la germinació de les llavors superficials, amb una bona gestió les males herbes no poden robar nutrients perquè tota matèria orgànica és reciclada mitjançant el compost i fins hi tot poden desbloquejar nutrients inaccessibles pels cultius i tot hi que consumeixen aigua també n’aporten ja sigui al evitar una excessiva evaporació directe del sòl al ombrejar la terra o al capturar la rosada nocturna. En cas de que hi hagi competència és important preguntar-se en quina quantitat i en quin moment. I com no, tenim eines dissenyades intel·ligentment com l’aixada oscil·lant que ens permeten treure les herbes ràpidament i sense esforç.

Plantes

Però que no ens marxi del cap que un ecosistema sense plantes, i conseqüentment coberta vegetal, ES UN DESETR. Tot ecosistema té tendència a anar cap a una direcció o una altre segons com es gestionat. Moltes plantes i diversitat tendeixen a anar cap a un vergel, poques plantes, la terra descoberta, exposada al sol i als agents atmosfèrics on l’aigua s’evapora ràpidament i no es captura la rosada…?

Tu tries el camí que vols seguir i el llegat que vols deixar. Ja hem deixat enrere l’era de la informació, per entrar a l’era de la presa de decisions i només prenent decisions valentes podrem anar cap a un futur que encara no està escriu però que anem escrivint dia a dia amb cada acció que realitzem.

Perquè un mon millor és possible, només és qüestió de treballar en la direcció correcte.

Publicado en Recursos | Deja un comentario

Tercera sessió

Sistemes de reg i gestió de l’aigua

Avui hem descobert que instal·lar un sistema de reg és molt fàcil i està a l’abast de tothom.

Però abans d’entrar amb els sistemes de reg ens hem concentrat en les necessitats d’aigua d’una planta i en on va a parar l’aigua quan regem. Hem vist dos conceptes que s’estudien per sabercada quan s’han de regar les plantes:

La capacitat de camp, que es la quantitat d’aigua que queda emmagatzemada al sòl després de dos o tres dies d’una pluja copiosa com les d’aquesta setmana i que part de l’aigua s’ha perdut infiltrant-se a les capes freàtiques del sòl.

I la evapotranspiració, que és la quantitat d’aigua que es perd a diari sumant la que evapora la planta a través de les fulles i la que s’evapora directament del sòl.

Hem descobert que amb un maneig adequat podem reduir la quantitat d’aigua que hem d’aportar entre un 50% i un 80%, que com és possible? molt fàcil incrementant els nivells de matèria orgànica, s’incrementa la capacitat de camp (el terra pot emmagatzemar més aigua sense provocar asfixia a les arrels) ja que la una molècula de carboni pot emmagatzemar 10 vegades el seu pes en aigua, el que significa que un augment de un 1% de carboni en un gruix de 30 cm de terra pot emmagatzemar entre 14 i 15 litres d’aigua per metre quadrat. Referent a la evapotranspiració hem pogut veure que part important de l’aigua que es perd prové directament de la superfície de la terra i no ha sigut útil pel nostre cultiu, evitat aquest fet és tant fàcil com mantenir la terra coberta permanentment ja sigui amb un mulching (es com es denomina a la tècnica de cobrir la terra amb diversos materials) orgànic o amb plantes vives, ja siguin “males herbes” o espècies cultivades.

Per instal·lar un sistema de reg, prèviament hem de conèixer unes dades bàsiques per assegurar-nos que quan el posem en marxa funcioni correctament. Aquestes dades són:

La pressió amb la que ens arriba l’aigua, ja que cada sistema de reg necessita una pressió determinada per funcionar correctament. I el cabal, que és la quantitat d’aigua de la que disposem cada hora. Per calcular el cabal, és tan senzill com cronometrar el temps que tarda en omplir-se un recipients de volum conegut i dividir els litres del recipient per el temps que ha tardat a omplir-se, posteriorment multipliquem el resultat per 60 per conèixer el cabal per minut i altre vegada per 60 per saber el cabal per hora. Exemple:

Tardem 11 segons en omplir una garrafa de 6 litres:

6/11= 0,55 l/segon

0,55 x 60 = 33 l/minut

33 x 60 = 1.980 l/hora

Coneixent els litres dels que disposem cada hora, si al sumar el consum de capa punt de sortida d’aigua (sigui aspersor o goter) ens dona més litres dels que disposem cada hora, s’hauran de fer dos o més instal·lacions paral·leles (sectors de reg). En aquest cas si tinguessim 10 aspersors de 200 l/h hauriem de fer un altre sector de reg o no hi hauria aigua suficient per alimentar tots els aspersors.

Bàsicament tenim 4 sistemes de reg a la nostre disposició:

Aspersors de martell: l’aigua arriba a uns 4 – 5 m no és massa idoni per el sistema de bancals però és de baix cost i de fàcil instal·lació.

Microaspersors: bon sistema per instal·lar en bancals ja que tenen una amplada aproximada de 1,2 metres, s’ha de solapar la zona de reg d’un aspersor amb la del següent per assegurar-nos que no queden zones sense regar.

Gota a gota: molt bon sistema per regar en files i que aprofita al màxim l’aigua, però que te l’inconvenient de que si el que es busca és regar tota la superfície no acaba de donar bons resultats.

Cintes d’exudació: aquest sistema en teoria seria l’ideal perquè permet regar tota la superfície, però abans de decidir-te a instal·lar-lo t’has d’informar bé de si el cabal i la pressió que tens són els adients perquè en cas contrari no s’aconseguirà un reg uniforme.

Publicado en Recursos | Deja un comentario

Segona sessió

Cultiu d’hortalisses i fertilització

L’últim dia ja varem aprendre quines característiques ha de tenir una terra fèrtil, per això avui ens hem centrat en aprendre les tècniques més importants que ens ajudaran a aconseguir aquest objectiu.

També hem donat una ullada a la constitució d’una planta i hem descobert que la major part dels elements que necessitat per realitzar les seves funcions vitals, estan presents a l’aire que envolta la planta que juntament amb l’aigua que forma part d’aquesta representa el 97,5% de la constitució de la planta. Tenint en compte que amb bona praxi només haurem d’aportar aquest 2,5 % restant però que al mateix temps aquest petit percentatge és el catalitzador que fa que la planta estigui saludable i no sigui propensa atraure plagues ni a contraure malalties, com ho podem fer per aconseguir-lo a un cost econòmic mínim?

Compost Minerals Microorganismes Biofertilitzant

I mentre creem una terra fèrtil, podem alimentar les plantes amb biofertilitzants com una alternativa de baix cost que ajudarà a les plantes a estar saludables.

Pel que fa a l’apartat de cultiu d’hortalisses, a aquesta taula podeu veure quan sembrar-les, trasplantar-les i recollir-les.

Calendari de sembra

Si us hi fixeu, estan agrupades per famílies i també hi ha una columna que parla sobre exigència de nutrients el que ens serà molt útil per planificar les associacions i rotacions (tema de la cinquena i última sessió).

Publicado en Recursos | Deja un comentario

Què és la PermApicultura?

La PermApicultura segueix el principi de la Permacultura de “crea un nínxol i algú s’hi ficarà” en aquest cas simplement es tracta de construir un rusc i col·locar-lo en una ubicació favorable per les abelles i permetre que tinguin el que necessiten per viure sense problemes;

ESPAI: un habitacle suficientment gran per desenvolupar una super colònia

RESERVES: de mel per passar períodes de d’escassetat d’aliments

PAU: no ser molestades per l’apicultor excepte per recol·lectar els “excedents” de mel

Publicado en PermApicultura | Deja un comentario

Primera sessió

El mètode biointensiu

Avui hem apres les característiques que té una terra fèrtil, així durant les pròximes sessions ja podrem anar encaminant les tècniques que anem aprenent cap a aquest objectiu, crear una terra fèrtil!!!. També hem donat una ullada ràpida al mètode biointensiu per agafar alguna de les seves propostes i incorporar-les al nostre hort per tenir el màxim de rendiment possible amb el mínim espai i no haver de llaurar la terra MAI MÉS. A la part pràctica hem fet un parell de bancals, ha sigut una feina dura, però ara ja està fet i seguint per aquest camí aconseguirem que les coses vagin millor, millor i millor.

Si mireu aquest vídeo amb la ment una mica oberta entendreu que és una terra fèrtil, i el més important, veureu quin és l’objectiu que estem perseguint.

També podeu consultar aquest manual sobre el mètode biointensiu per saber algunes tècniques que permeten augmentar el rendiment fins a arribar a triplicar la producció. O fins hi tot més, perquè com ja sabeu el rendiment teòric és il·limitat, a la pràctica només el limiten la informació i imaginació!!!!

El Huerto Familiar Biointensivo

Publicado en Recursos | Deja un comentario